diumenge, 23 de gener de 2005

Amb la vida no n'hi ha prou


Supòs que tots feim alguna cosa perquè amb la vida no n'hi ha prou.

Perquè creim que necessitam prescindir del que tenim, aïllar-nos, viure en una cultura diferent a la nostre per donar un sentit a la vida?. N'hi ha que ho fan, supòs que és una fase de durada x. (x totalment indeterminat)
La necessitat de fugir. Un altre dia potser en parli. I mira que jo ara mateix no la sent especialment. Hi ha testimonis de renom i de cents d'anys enrere qu'en parlen. La cupa, doncs, no pot ser de la televisió. (o sí, jo sé perquè sí)

Em permetré escriure una cita.

Pintem perquè amb la vida no n'hi ha prou. Ho he dit jo, això, o ho he llegit a algun lloc? Crec que és meu. En qualssevol cas, aquí la vida sí que és prou. És quassi excessiva. Un bon lloc per deixar-ho. Però no. Soc massa vell per jugar al petit Rimbaud. Tornem a Europa. Seriosos. Però, per favor, Senyor del cedre i dels hisops, allunyeu de mi els ramats, els crítics i els estudiants de Belles Arts. (Gao, maig de 1988)
Miquel Barceló. Quaderns d'Àfrica