dissabte, 29 de gener de 2005

Llum d'oli


Ens vam quedar a les fosques. La meva germana deia que tot anava així millor.
Ella pensava en el passat.
Pensava en la possibilitat de tornar a aquells moments de pau, de societat tranquila. No malaltissa.
Per un moment ens vam posar a somniar el mateix;

Una sala amb un llum d'oli. El quinqué donava la llum suficient per il·luminar les nostres cares. Erem pocs, com sempre, però parlavem i reiem. Aquella olor d'antic s'em ficava dins el nas. Aquella escala a les fosques no m'esglaiava.
Toquen a la porta. Ma mare s'aixeca i obre. Entra un aire gèlid d'afora i amb ell en Tomeu, donant escalfor a les nostres animes. S'enyoren. Ja fa estona que s'estimen. S'ho han tornat a dir. Tot comença a tenir sentit des de que tornem a emprar el llum d'oli a les nits.



"We never change do we
We never learn do we
So i wanna live in a wooden house
And making more friends would be easy "
(we never change-coldplay)