dimarts, 25 de gener de 2005

tortuga loves hipopotam


Acabo de llegir que un hipopotam de un any i d'uns 300kgr de pes, perdut dins l'oceà a causa del tsunami del més passat ha sobreviscut gracies a que una tortuga mascle de més de 120 anys l'ha adoptat. Pareix que el petit hipopotam està convençut que la tortuga és la seva mare, jo crec que ell sap que no ho és, però necessita una mare.
I ara són inseparables.
Els van trobar ahir, em sembla, i ara estan a un centre d'acollida d'animals, per allà per l'Àsia.

Ja ho va dir Gorges Sand fa dos segles: (Un hiver a Majorque, Cap IV)
Quel est celui de nous qui n'a pas fait ce rêve égoïste de planter là un beau matin ses affaires, ses habitudes, ses connaissances et jusqu'à ses amis, pour aller dans quelque île enchantée, vivre sans soucis, sans tracasseries, sans obligations et sourtout sans jornaux?

Pot ser aquesta sigui una societat d'ídols de padàs però jo, definitivament, sí tenc els meus ídols.

PS: fixau-vos que la tortuga era mascle, no és trival el cas, no.