Baixada als Inferns

He baixat forçada als inferns per treure-hi na Shirley, com Orfeu. He trobat l'entrada al món subterrani. He arribat a la llacuna Estígia. El Ca de l'Infern m'ha deixat passar. I Caront, molt cordial, m'ha ajudat a travessar el riu. Hades i Persèfone no han pogut ser més amables amb mi, m'han acompanyat fins allà on és na Shirley.

Quan l'he vista, supòs que hauria sentit molta llàstima per ella si fos humana. S'ha engreixat encara més a l'Infern, està envellida, i els seus rínxols ridículs semblen una perruca bruta. Duu un vestit d'executiva i amaga la seva immensa inseguretat darrere unes passes de top model que en ella queden absurdes i patètiques.

--I quin és el càstig?--vaig demanar a na Persèfone, que em va somriure.

--T'encantarà, Pentesilea.

Aleshores, va entrar-hi un dimoni atlètic, bellíssim, amb una enorme destral tacada en sang. Na Shirley cridava com un porcellet i intentava fogir-ne:

--Si t'agaf, puta urraca dels collons, farem frit de matances-- xisclava ell, alhora que li bollien els ulls.

En un segon, la va decapitar. En dos segons, enmig de dolors terribles, li tornava a créixer el cap.

--Meravellós-- vaig dir jo.

--Sí, aquest jove dimoni és una joia-- sospirà Persèfone -- Quan són dies de festa, abans de decapitar-la, li caga a la boca-- m'explicà, tendra.

--Et pots endur na Shirley, si vols-- en va dir Hades --fa molta pudor fins i tot per als dimonis. És un ésser realment repugnant. Si surts de l'Infern, ellà et seguirà.

--Però menja abans una mica de magrana-- m'oferí Persèfone, amb un esguard captivador.

--M'afalaga molt tot plegat, però no, gràcies-- ja em coneixia el truc de la magrana!

I així vaig començar a caminar pensant que aquella desferra em venia al darrere, esperançada, pensant que ja era gairebé lliure. Abans de sortir, però, em vaig girar per veure la seva perplexitat i li vaig escopir. Un dimoni fantàstic la va venir a cercar.

No volia fer-ho, de veres, era només el meu fat; vaig entrar a l'Infern com Orfeu, i com Orfeu en vaig sortir.