COSES DEL PASSAT...
(ELLA, la Mort, pensa, ajaguda a un llit, darrere el JOVE, que és amb un got de verí a la mà. L'ÀNGEL escèptic pensa des d'una distància més llarga que la Mort, no hi dialoga, no hi intervé: sols observa.)
MORT: Déu meu, si tot això que he estat pensant... No és fals?
ÀNGEL: Pensaments, il·lusions d'adolescent: un bon dia et despertaràs i seran reals.
MORT: Si per alguna raó he fet que això existís a alguna banda...!
ÀNGEL: Com si la seva imaginació tingués validesa a un cert món.
MORT: He començat jo i no sé com aturar-ho.
ÀNGEL: El pensament ha sortit d'ella; existeix; Afrodita i Eros; Ella i l'Amant...
MORT: Pensava que tot plegat no arribaria mai enlloc, que només es tractava de beneitures que em rodaven pel cap quan em deixava dur. Supòs que no sóc morta, i que visc a un altre món, però avui m'he trobat ajeguda a un llit, pensant en algú que m'estimava, observant-lo... I això és impossible en el meu estat.
L'estimava tant que m'esforçava a pensar que ell moria amb una expressió progressivament més dolça. Volia poder-ne gaudir rebutjant el paradís. Pensant que mai no provaria de cercar-lo.
També és cert que en la meva solitud encara puc esperar...
JOVE (deixa el got): Avui respir terriblement un aire diferent.
(El JOVE encén un ciri. La MORT plora.)
MORT (mirant el JOVE): Celebra el meu retorn a l'infern.
JOVE (mirant la MORT): Hi ha milers de soldats enamorats de tu, enfilats per milers d'espases... Tu no has estat mai a l'infern. Jo sí. Agredolç. (S'acosta a la MORT) Deixa'm veure't nua; sense cap luxúria, ho promet...
(La MORT se'n fuig però el JOVE es queda amb el seu vestit)
MORT: Per què m'agrada això? No entenc aquesta atracció!
JOVE: Les úniques persones que t'entenen ja no existeixen; sense el teu "uniforme" no pots representar el teu paper.
MORT: Estic farta (surt)
MORT: Déu meu, si tot això que he estat pensant... No és fals?
ÀNGEL: Pensaments, il·lusions d'adolescent: un bon dia et despertaràs i seran reals.
MORT: Si per alguna raó he fet que això existís a alguna banda...!
ÀNGEL: Com si la seva imaginació tingués validesa a un cert món.
MORT: He començat jo i no sé com aturar-ho.
ÀNGEL: El pensament ha sortit d'ella; existeix; Afrodita i Eros; Ella i l'Amant...
MORT: Pensava que tot plegat no arribaria mai enlloc, que només es tractava de beneitures que em rodaven pel cap quan em deixava dur. Supòs que no sóc morta, i que visc a un altre món, però avui m'he trobat ajeguda a un llit, pensant en algú que m'estimava, observant-lo... I això és impossible en el meu estat.
L'estimava tant que m'esforçava a pensar que ell moria amb una expressió progressivament més dolça. Volia poder-ne gaudir rebutjant el paradís. Pensant que mai no provaria de cercar-lo.
També és cert que en la meva solitud encara puc esperar...
JOVE (deixa el got): Avui respir terriblement un aire diferent.
(El JOVE encén un ciri. La MORT plora.)
MORT (mirant el JOVE): Celebra el meu retorn a l'infern.
JOVE (mirant la MORT): Hi ha milers de soldats enamorats de tu, enfilats per milers d'espases... Tu no has estat mai a l'infern. Jo sí. Agredolç. (S'acosta a la MORT) Deixa'm veure't nua; sense cap luxúria, ho promet...
(La MORT se'n fuig però el JOVE es queda amb el seu vestit)
MORT: Per què m'agrada això? No entenc aquesta atracció!
JOVE: Les úniques persones que t'entenen ja no existeixen; sense el teu "uniforme" no pots representar el teu paper.
MORT: Estic farta (surt)
