INTOCABLE

Quan les nits cremen ben endins el jove actor, el tornen lleig.

I té por de mirar-se la cara al mirall per maquillar-se.

El vi li enlairaria el cor, però després li capgiraria els sentiments per fer-lo caure. Seria un error, perquè ell ha de ser un equilibrista...

Li fa mal i calla; si alça la vista veurà la lluentor trista al mirall...

Vol castigar tothom, però no sap com fer-ho, i es fereix lentament davant del mirall, que comença a sentir por, perquè ha vist la mateixa escena assajada molt sovint...

A punt d'esclatar-lo, pensa fer callar tothom a cops de vidre!

I es descobreix ple de sang, i la seva gola recorda de bell nou els crits de ràbia...

Hi ha nits que creu que mor.

-----------------------------

Ella ha entrat per recordar-li que ha de sortir a escena i l'ha trobat trist i insegur, ferit... Tot i això, ell recorda perfectament les seves frases:

"Només que et deixis tocar per mi, riuré; si vols, pots abrigar-me i deixar que t'estimi. Res de tu no em sobra."