SIR LANCELOT, PERCUSIONISTA...
Sir Lancelot, cavaller enamorat, gairebé perfecte, ha anat a consultar l'endevina...
"No importa que em consulteu. Vós mateix sabeu què va passar aquella nit i ho explicaríeu millor que jo"-- va dir ella, somrient, trencant el fosc amb una espelma.
"Jo li donaria una connexió falsa; vós desconnectau les parts i li donau un aire oníric, i això m'agrada, perquè a partir d'ara tot haurà de ser un somni"-- pregà, deixant de banda el seu tambor, una mica entremaliat.
L'endevina va fer esclatar unes llavors i n'aspirà els vapors...
"Què veis?"-- s'emocionà ell, oferint-li ambdues mans.
"Certesa, desig, cames acrobàtiques. El vostre alè dolç, calent, d'una suavitat extrema. Una mica de dansa; la fortalesa d'ella..."
"Desig?"
"Molt. M'hi veig immersa; m'envaeix com una gran peresa..."
Aleshores Sir Lancelot va mossegar l'endevina, fortament, alhora que li estrenyia les mans. Ella només sabia que volia despullar-se i despullar-lo. Gemegaven sens vergonya. Ni sabien on eren. La Via Làctia genolls amunt, llavis endins. I vinguen llengoteigs, esguards, lluentors... La cintura d'ell als braços d'ella.
Un altre pic havia passat. Però se n'haurien penedit tant d'haver dit "no".
Els llibres de l'endevina els escupien paraules d'or: delicat, intens, preciós, vellut, arc de Sant Martí...
I entre el mareig agradable i la deixadesa patiren el dessagnament de l'amor: llengües de seda als llombrígols, el contrast agradable de besades massa innocents per al moment. El repòs de mil safrans.
L'endevina mira les estrelles.
"Què hi cercau?"-- demana Sir Lancelot.
La vostra filla.
"No importa que em consulteu. Vós mateix sabeu què va passar aquella nit i ho explicaríeu millor que jo"-- va dir ella, somrient, trencant el fosc amb una espelma.
"Jo li donaria una connexió falsa; vós desconnectau les parts i li donau un aire oníric, i això m'agrada, perquè a partir d'ara tot haurà de ser un somni"-- pregà, deixant de banda el seu tambor, una mica entremaliat.
L'endevina va fer esclatar unes llavors i n'aspirà els vapors...
"Què veis?"-- s'emocionà ell, oferint-li ambdues mans.
"Certesa, desig, cames acrobàtiques. El vostre alè dolç, calent, d'una suavitat extrema. Una mica de dansa; la fortalesa d'ella..."
"Desig?"
"Molt. M'hi veig immersa; m'envaeix com una gran peresa..."
Aleshores Sir Lancelot va mossegar l'endevina, fortament, alhora que li estrenyia les mans. Ella només sabia que volia despullar-se i despullar-lo. Gemegaven sens vergonya. Ni sabien on eren. La Via Làctia genolls amunt, llavis endins. I vinguen llengoteigs, esguards, lluentors... La cintura d'ell als braços d'ella.
Un altre pic havia passat. Però se n'haurien penedit tant d'haver dit "no".
Els llibres de l'endevina els escupien paraules d'or: delicat, intens, preciós, vellut, arc de Sant Martí...
I entre el mareig agradable i la deixadesa patiren el dessagnament de l'amor: llengües de seda als llombrígols, el contrast agradable de besades massa innocents per al moment. El repòs de mil safrans.
L'endevina mira les estrelles.
"Què hi cercau?"-- demana Sir Lancelot.
La vostra filla.
