ESTIUS (4)

La lluna es glaça a la seva petita cambra. Escriu a la llum d'una espelma. És molt lluny de l'olor de la camamil·la sobre l'arena. Molt lluny de la farigola.

Naufragàrem a la vora del camí. El foc destruí el vaixell i tot es va encendre per darrera vegada.

(Hi havia un enterrament i a fora de l'església tot eren paperines i cintes i confeti.)

Ja només sé mirar els núvols i ensumar la molsa.

La nina va créixer entre els pescadors. Asseguda sobre les xarxes, mirava les ones. Somreia a les gavines.

Els tamarells escampaven les seves petites flors rosades al gregal. Se'ls veia nerviosos i preocupats.