dissabte, 30 de juliol del 2005

ESTIUS (i 7)


Fa fred, mirant el mar eriçat de cendres.

Dos nins petits juguen entre les oliveres. El vent s'enduu els anys.

Potser va ser massa fàcil tastar la sang del drac. (Els teus llavis tacats del vermell que ens havia de donar la immortalitat.)
Els budells no em deixen dormir. Podria ploure ben fort. Netejar l'aire, les cases, aquesta quietud pudenta.
Un gra de raïm m'esclata dins la boca a les dues de la matinada.
Veig les ciutats cobertes per l'escorça dels arbres morts.
Fantasmes negres recorren la muntanya, cercant la sang dels infants.
Ha començat a ploure.
-------------------------------------------------
La platja era plena de flors la primera nit d'estiu.
Caminant molt a poc a poc, endinsant-se en el mar, la nina tornava a casa.