HIMNE (1)

Era el temps de les ametlles. Les muntanyes estaven cansades de caminar. Sota l'olor dels pins, una família de pedres menjava pastís de falgueres. L'Helena va esternudar, s'havia aixecat vent i s'ennuvolava, li vaig deixar la bufanda. Feia ganes d'abraçar-la, tan menuda, amb el nasset vermell i els cabells rossos sortint-li per davall de la gorra.

Es va agafar al meu braç i cantussejàrem cançons que havíem après de nens. Els abrics, llargs i grisos, eren fets de matins d'hivern.

Passejàvem sota els arbres queixosos, trepitjant una estora de fulles seques que ja no volien viure a les branques.

L'estiu s'acabava, i setembre començava a tenir ganes de beure una bona tassa de xocolata calenta, mirant el fred del carrer de darrere els vidres de la finestra.

Un núvol de marbre s'avergonyí del color del mar. Va començar a ploure.