HIMNE (2)

A la taverna, els crits ofeguen les paraules. El fum ofega la vista i la música no pot fer res per dirigir tant de desordre.

Sovint imagino praderes immenses, i una casa. Una casa vella i pintada de blanc, rodejada de marges. Plena d'arcs i escales. Una casa amb un porxo on passar els capvespres i grans finestres al pis de dalt des d'on contemplar la solitud dels camps. Sovint imagino una palmera al davant de la casa blanca, que s'agita amb els primers vents de la sortida del sol.

A vegades em passo dies sencers vivint en aquesta casa. Les parets són velles i gastades. Les cambres estan plenes d'històries passades i de les vides i les morts de la gent que hi ha estat.

Les canyes ploren quan el sol es pon i jo camino per les eres en silenci.