diumenge, 15 de juliol de 2007

MÍSTICA


Volia tornar a escriure, en somnis, de veres, però no podia...

Una nit qualsevol mil intents de paraules jeien al meu cervell, amb un son profund, com de conte. Dormien a punt de caure dels seus llits innocents, somiant aromes d'interrogants i esperances.

Abans que jo les pogués acotxar, hi va comparèixer una bruixa: la pitjor, la més pudenta i estrident que jo havia vist mai.

Justament en aquell moment en què jo era més feble; no podia ni tensar l'arc...

Ni tan sols no vaig poder moure'm per evitar el seu ball verinós, ridícul, amb el qual em va sacsejar violentament mentre cridava que havia pogut esclafar tots aquells mots, satisfeta. Vaig notar la seva urpa humida i llemicosa al tòs; m'obligava així a observar com queien les paraules, cervell avall, i quedaven mig esclafades, mortes, en terra...

Vaig concentrar tota la força i la ràbia a desfer amb les mans la bruixa, amb el risc de quedar totalment exhausta.

Mil butzes agonitzants de bruixa lluïen pels meus braços.

Mots somnàmbuls tornaven al meu cap a dormir un altre pic, com després d'un malson, reconstruïts.

Amb el cor accelerat, dubtant si tot allò passava o no, vaig comprovar —ara i adés— que totes les portes eren tancades i que tots els mots dormien, esperant a sortir...

Avui, per exemple...