dimecres, 22 d’agost de 2007

IMMRAMA



Cercava l'origen de la por atàvica compulsivament entre mots de Rimbaud..., i era vora el meu llit, rebregada:

el pressentiment que sota el llit mil connexions que no funcionen bateguen;
les carreres continues de verificació;
l'alè breu quan una de les fraccions va bé;
l'ànsia de saber a l'instant què passarà amb la fracció següent, fins i tot abans que aquesta aparegui...

Portes tancades. Higiene asèptica. Tot enlloc.

Mai més en somnis la bruixa que m'obligava a observar com s'esclafaven nines suïcides.

Ja he començat a pastar el fang amb què em vull empastifar la pell nua...
amb deler,
amb ritual,
amb un conjur que estimuli les partícules perquè absorbeixin foscors.