diumenge, 16 de desembre del 2007

SACSADA


Em pensava que moltes revoltes dins mi havien mort o havien patit, si més no, una metamorfosi aigualida. Però no. Sortosament, la mateixa espurna de bogeria de sempre m'escalfa el cos; imprevisible, salvatge, abassegadora en manifestar-se.
No m'importa si no està bé, si no és el que hauria de ser...
En realitat, m'agrada més si no està bé...
M'agrada rebre tot el que no és adequat amb una riallada boja, amb desig.
M'agrada que l'amat sigui capaç de veure-ho amb un esguard que ho despulla tot.






Em pensava que no tornaria a veure l'escletxa de llum al bell mig de l'amor, i ara no puc evitar calfreds en recordar que en refegesc ara i adés, que em deix portar per les seves sacsades, amb delit. La meva gola s'omple de mil idiomes que desconeixia, amb suavitat. Pronuncii espontàniament les paraules que l'amat té al cap i hi entr per rebentar la foscor amb llum perquè m'agrada que es vegi tot.

L'he portat als paisatges que més estima, que el fan sentir fort i desitjat. He fet créixer palmeres als llocs més freds només perquè hi passegi a sota, com un rei.

La resta no existeix.

Només l'aroma suau d'un silenci còmplice, la llum, la pell acollidora, el vellut càlid ara i aquí, i fins i tot en somnis...

dissabte, 15 de desembre del 2007

SORPRESA



En Martí em va donar fa uns dies una sorpresa. Gràcies :)

He tardat a escriure aquest post plena de dubtes sobre quins altres blogs havia de premiar jo... Difícil; sí, perquè no hi he pogut posar tots els que volia.