diumenge, 6 d’abril de 2008

EL SOMNI D'UNA MOSCA D'ABRIL


Una pretesa visionària vella i sàvia s'ha ficat a l'estança on descansa l'amazona, per aglapir-li la cara amb les mans llemicoses i reclamar-la com a elegida de la seva tribu.

No sap que l'amazona, en despertar, ja pot atacar amb la precisió d'una pantera.

En lloc d'esclafar-la, com es mereix, l'amazona sols la fa enfora delicadament i li parla.

Li explica a la vella que quan lluita, cavalca o ressuscita un moix amb aigua, ho fa intuïtivament.

Que, simplement, veu que pot fer les coses, ho intenta, i tot surt bé.

No és cap elegida; no té cap poder; l'únic que fa és existir, lluitar i estar amb l'amant, d'una manera anàrquica.

L'amazona mira fixament la vella, la qual no pot aguantar un esguard tan ferotge i queda muda.

La guerrera tensa l'arc sense esforç; apunta la vella però no dispara, no cal: la vella ha esdevingut pols.
---------------------------------------
L'amant de l'amazona entra somrient.

Ell, el guerrer més còmplice, de cos sempre jove i amatent, de cap despert i aventurer, l'ajuda sempre a bufar totes les pols indesitjables al cosmos.

És l'únic que reté els seus ulls i que pot retirar-li l'arc.
------------------------------------------------------

Els estels no llueixen tant com els ulls del guerrer, admirat de l'amazona, rebel i constant alhora.


La poesia i el simbolisme sempre han estat inseparables. Com els pirates i el rom.
Haruki Murakami.
Kafka a la platja