dissabte, 2 de desembre de 2006

LA CARPETA NEGRA


Ella li explica a ell alguna anècdota insignificant: per retenir-lo, perquè l'escolti, perquè pensa que així la mirarà als ulls abans de tornar al col·legi antic. Aquell en què ell troba l'esvelt company, i el besà gairebé als llavis, i es mostren fotos de cases amb llits reformats, i somriuen mentre els sembla que ensumen flaires còmplices, i volen comprovar que res no ha canviat...
Ella desapareix. En lloc d'insultar-los, obre la carpeta negra. Hi escriu amb dues tintes que mesclen el que senten ells i el dolor d'ella.

----------------------
Fic els peus al fang negre, però encara sent aquella flaire; els ulls tancats recorden el cos de fum esvelt.
Hi fic el cap; passats uns segons, m'esclata com una tassa en caure...
No ve la fada que em consola...
No em pugen al cel corrioles de bon humor al costat del príncep blau, amorós, deliciós...
No hi ha besades...
Ni padrines a la cuina preparen llet colada mentre jug a bolles amb els amics a la sala...
No em fa pessigolles el pare que no tenc...
Ningú no em recorda que el joc acaba, que l'amic se n'ha d'anar i jo m'he de ficar al llit, feliç...

El cavaller no em vigila.

Si plor, si tenc por, no puc tornar a ser feliç al pit de ningú; ni tres segons...

Dins la carpeta negra no hi ha ningú.
Tothom en marxa.
Les oracions tornen negatives.

En obrir els ulls, al mirall del fang, em dic: "només hi ets tu!"