dimarts, 15 de març de 2005

REAPARICIÓ DEL PARE DE HAMLET


El pare de Hamlet se m'ha manifestat de bell nou, assegut als banys, mentre jo em prenia el temps dolçament, recordant com recolzava el cap amablement al tors d'Horaci, fa temps.
La fredor de mort que exhala la seva presència m'envaeix com una cançó única, m'encadena el pensament i el buida per parlar-me, perquè l'escolti, perquè no té ningú més:
"Allà fora tothom comet l'error de no mirar-me i jo només em vull mostrar. I tu, que t'amagues fantàsticament en aquests banys, no pots evitar que de tant en tant algú es vulgui menjar la teva roba."
Els banys són com un llit de gel, a causa de l'amargor de la seva ànima.
Quan sóc a punt d'estrènyer-li la mà, m'ho impedeix un dimoni, que se'm tira al damunt i intenta que facem el monstre de dues esquenes, però el fred de la mort del fantasma no el deixa concentrar-s'hi. Es fa enrere, però abans d'anar-se'n a l'infern m'arrapa les cuixes amb gest de vencedor, tan ràpid com un felí, no veig el gest.
El pare de Hamlet em demana si em fa mal... "Em neix un volcà de bòxers amb cos d'escarabat de les cames, i em devora", li dic.
Abans de caure, veig lluny molta sang que bull i tenc el cap ple de galàxies.
L'espectre m'acotxa.
Tot és perfecte.