diumenge, 17 d’abril de 2005

HIMNE (i 7)


Era el temps de les ametlles. Era el temps del raïm. Però aquell any ningú no els colliria.
Ningú no llaurarà la terra. Ningú no moldrà el blat.
La gent plorarà de fam, amb la carn aferrada als ossos. Hi haurà nens que mai no seran grans.
L'hivern matarà els avis, al menjador.
Els ferits empitjoraran. La malaltia i la brutor s'escamparan per les ciutats.
Abans d'això, els vencedors degollaran els vençuts al peu dels lledoners de jardins abandonats.
Els forats de les bombes es tornaran bassiots de sant.
Hem pujat al turó. El poble estava en flames. El foc incendiava la nit. Un far gegantí que no guiarà cap vaixell a port.
Des de lluny, semblava una posta de sol que durés tota la nit.
Ens hem agafat les mans. Demà, tot seran cendres; però avui, la bellesa de l'incendi ens estremia d'emoció.
---------------------------------------------------
I TANMATEIX, LA NEU TORNARÀ A CAURE SOBRE ELS ARBRES I ELS CAMINS. ENS ESPATLLARÀ LES TEULES (COM SEMPRE) I COBRIRÀ EL MÓN UN SILENCI BLANC.