dimecres, 2 de febrer del 2005

ME VAIS A SOÑAR


A la fi hem pogut estar junts, sense testimonis, uns instants bellíssims, de delicatessen... La meva imatge al mirall, entre copes, nua, mig recolzada a la taula feta a mida, els cabells a lloure per cara i esquena... Molt molt suau, intens, ensalivat, llarg...
I ell xiuxiuejant-me que jo li venia de cop al pensament, sovint, com una invasió...
I jo llepant-li el pit a cada sacsejada amb moltes ganes.
Fa molta calor. És gairebé estiu. Em crema el sol rabiós.