dissabte, 19 de febrer de 2005

RESURRECCIÓ


Entre la por i el gel de l'hivern, un pur ferro d'enganyifa on jo reposava m'ha deixat cega.
Tots els sorollets em semblen desagradables, em destorben. Totes les paraules que sent em semblen punxegoses, directes, em trasbalsen. Plor, i la visió de les meves llàgrimes és un somni impossible. Sols puc plorar paraules.
De ben segur que sóc patètica, tombant a dreta i esquerra, com un guinyol, estúpida... Potser vagi bruta i no ho sé... Tant de bo pogués sentir el patiment d'arriscar-me per un pas difícil entre muntanyes!
----------------------------------------------
Ara sóc a una illa fosca on un mag jove mira de guarir-me. Cada vegada que em cura, la seva pell se'm clava al cor i jo desig tallar-me els ulls, de mal.
Pens que m'estic podrint i no vull parlar, ni beure aigua, ni res...
Ell tenia paciència, però avui m'ha dit que els meus silencis el maten (jo podia sentir el seu dolor, com onades al cor), que li agradaria viure a dins meu per poder-me fer reaccionar com fos.
He allunyat els corbs que em seguien en somnis i el desig m'ha colpit. He estirat els braços, cercant-lo, i he trobat una cara suau i un cos ja a mig despullar. Quan era a punt de parlar-li m'he notat un pit als llavis, i n'he begut fins que el plaer gairebé l'ha marejat. Aleshores ell s'ha arrossegat dins meu com una bellíssima caiguda d'aigua amb molta força... Milers de mossegades intenses al cos m'han obligat a obrir els ulls, enmig del fang, encaixats, sorpresos per un déu que ens ha fet recordar i despertar... Tots dos veiem més enllà que abans i aprofitam aquest do per gravar-nos el rostre somrient de l'altre per sempre, mentre l'estança es cobreix d'un vermell intens que contrasta amb la nostra pròpia llum.
I am haunted by numberless islands, and many a Danaan shore,
Where Time would surely forget us, and Sorrow come near us no more;
Soon far from the rose and the lily and fret of the flames would we be,
Were we only white birds, my beloved, buoyed out on the foam of the sea!
YEATS