dimecres, 23 de febrer del 2005

PECCATRICE


A ell no li fa vergonya oferir els seus llavis tothora, molsuts, mig oberts, dolcíssims...
Quan ella hi cau ell en beneeix l'olor, el perfum, el sexe llis gaudit no fa gaire.
La besada creix tot i que ell es resisteix, jugant. Cada inici és pres amb precisió lenta.
I ella se li arrapa als braços, fortament, i ensuma el pit d'ell a través de la roba, i somia fregar-s'hi...
I aquí ve el sospir més sincer, i la duresa, i els convidats que marxen.