dilluns, 7 de febrer de 2005

D'ALGÚ MOLT ESPECIAL (6)


Algú molt especial torna a parlar-nos...
-----------------------------------------
SIS (UN, DOS, TRES, QUATRE, CINC)

Érem en una cala,
nedant entre les roques enormes, que emergien com monstres
mil·lenaris i esgotats que renunciessin a
menjar-nos.

El cel era gris i fosc.
Les aigües, tan tranquil·les,
de color negre.

No feia fred,
però el vent xiulava.
Ens anàrem separant cada vegada més.

Es podien veure grumers de color verd i taronja
surant a mig metre de la superfície,
sense tocar-nos.

No hi havia sol,
ni lluna,
ni estels,
ni ones.