La visita del pare Nadal
Avui se m'ha aparegut el pare Nadal, i heus ací un tast del que m'ha deixat per al nostre diari interactiu personal (en anglès, blog); molts d'anys per a tothom!
:-D Pentesilea
____________________________________________________________________
UN
Una tarda d'estiu jo cordava cadires a n'es porxo quan na Blanca va tornar del poble.
El sol, molt malferit, encara trobava forces per incendiar alguns núvols allargats.
Al pati, dues gallines picotejaven les restes del dinar.
La senalla vessava tomàtigues, lletugues, taronges i pebres.
Em va dir: "Aquesta nit, t'he d'ensenyar una cosa".
Cap a l'Est, la Lluna començava a emprovar-se un vestit lila.
Després de sopar agafàrem un fanal i prenguérem el camí que duia al poble.
Més tard ens desviàrem cap a migjorn i arribàrem a les restes d'una ermita; un bollit d'estàtues de sants, teules, columnes de marès rompudes, fonoll, heura i moltes cagarades de cabra pertot.
De totes maneres, les ermites en runes, de nit, sempre fan respecte.
Al darrere hi havia dues lloses de pedra amb els noms esborrats.
Els grills festejaven els estels vanitosos.
Ens hi asseguérem i em va donar una besada molt, molt llarga.
