El pare de Hamlet sóc jo... (III)

Em sap greu, però no puc dissimular per més temps... La veritat sobre la meva mort és molt diferent de la literària. Tampoc jo no era un home tan digne. El dia fatal jo era a una piscina amb una bellíssima noia oriental, amb una pell suau i salvatge. Jo intuïa molt clarament que la mort era molt a prop, però alhora no em podia negar a tirar-me a la piscina. He de dir que en el fons patia molt per ella, si hagués sabut que jo l'havia descobert, hauria tingut un disgust enorme. No volia llevar-li l'emoció d'assassinar-me, pobreta, pensava que ho havia fet tot tan bé (i és evident que tenia raó!) Per això mateix no em vaig voler escapar, tot i que contínuament veia camins senzillíssims a través dels quals podia salvar la meva vida.