dilluns, 20 de desembre del 2004

El germà del somni


Jo abans no sortia de la meva cambra perquè sentia un avorriment punyent... Allà on mirava jeien escorpins.
Un dia em vaig adonar que tot pudia intensament i em va pujar un vòmit per la gola que em va fer emmudir. Sense mots, el meu palau començava a morir, abatut per moltes punxes, i jo, que hi vivia i havia vist el fat, no li podia dir res. Només treia teranyines pels ulls i les capdellava com podia.
-------
Sovint somniava amb una dona envejable, que em rentava, em perfumava i em recordava que els meus cabells havien de recuperar meticulosament el seu lloc.
-------
Quan la vaig trobar vaig quedar sense aire: una taca a l'oceà que em va arrencar de bell nou les paraules.