dijous, 9 de desembre de 2004

Confessió (V)


Després de mort, l'espectre se m'apareix, amb el cap esberlat, i confessa:
"Confesso que encara m'hi sento atret. Confesso que ara mateix m'encuriosiria per uns ulls. Encara que tornàs a ensumar la tragèdia, la veritat és que tornar a sentir fins a on podria arribar tot plegat m'apassiona."
Aleshores l'espectre ja no estava pendent de mi, només mirava fixament endavant i, en tenir el camp lliure cercava en somnis uns ulls que el fitassin. Jo assajava el millor dels meus esguards, per si de cas desapareixien els obstacles que hi havia entre nosaltres.