dilluns, 13 de desembre de 2004

El monstre


--------------------------------
El vaig capgirar per cercar un recer, pensant en moments de secrets. Inconscients, entrem a una casa misteriosa, pura. Ell queda hipnotitzat amb una llàntia penjant i punxant, i com si esperés un antic amant que baixés del cel, roman observant-la. Jo persegueixo més tapament, tot és fred i humitat, i amb voluntat cega obro un armari. Hi dorm un monstre verd, escatós, i jo el toco amb delit. La bèstia fera desperta i m'envolta; m'amara. Impossible fugir. No vull ser un àpat. Agafo aire, la immobilitzo i l'esbocino amb les mans, que han tornat cuirassa de ferro. Fet el crim, sense remei, m'obsessiona la idea que algú m'hagi vist. Cerco una sortida, molt alterada, i llisco per unes escales suïcides per les quals sonen converses d'éssers invisibles que em delaten. Avall, ell porta la pell de la víctima a les mans. Diu, impotent, que ha estat incapaç de soterrar-la o cremar-la, que me l'ha guardat com a trofeu merescut, i que me n'hauria de rentar la sang de les mans.
--------------------------------
Quan hem despertat, abraçats, entre d'altres alegries, teníem la de no haver mort ningú. (Les mans em couen com a mil dimonis; quan les grato, ell riu.)