Un altre regal (3)
Avui no és el Pare Nadal, no són els Reis, però algú m'ha donat un regal per al nostre blog.
Celebrem que els amants intensos s'han retrobat, que ella necessitava bojament la mà d'ell a la galta i que ell es delia simplement per estrènyer-li el cos una llarga estona.
----------------------------------------------------------------------
Ara fa un any i mig que vaig arribar aquí amb na Blanca.
Ella m'havia parlat d'aquest lloc.
Tot és molt pla.
Sempre hi ha una llum de fusta vella i descolorida.
El sol és un albercoc posat a assecar sobre el canyís.
Les pales de la figuera de moro guaiten darrere el marge.
Un borino ros sobrevola el porxo.
Estic esbraonat.
Amb la panxa plena i regust de síndria,
em quedo adormit recolzat a la paret.
Em sembla notar l'olor del cafè que es refreda sobre la taula.
Un oratge cansat despentina les cogulles.
Els dimonions de la pols s'encalcen.
Somio que na Blanca, dreta al pati,
dirigeix els núvols i el camí del sol.
Fa créixer els lledoners.
Ordena la delicada arquitectura del món.
Sura sobre les aigües de platges llunyanes.
Parla amb les algues.
Compon les pedres.
Sap tot el que passarà,
i pateix.
