dimecres, 5 de gener de 2005

El soldat rebel


L'esguard relaxat i l'Amor que no hi és m'han dut aquí. Dins, vessen senzilles sobredosis d'emocions (que em fan desitjar gent amatent a qui després matar amb més plaer...).
Deix algú viu, perquè això sovint CANSA, perquè vingui, fora barram, i em tregui les sabates,
--després, si vol, em pot MOSSEGAR. (Em faré el mort!) Al funeral, els assistents M'AMAREN amb llet i riuen.
La sorpresa SÓC jo corrent pendent vermell avall eufòric sense mots.
Hom em mira i troba quelcom que el diverteix. Jo només INTENTAVA oblidar...
------------------------------------------------------------------------------------
SEMBLA que plor sense interpretacions quan la bellesa em sorprèn amb disfressa decadent..., però de fet és una felicitat congelada...
I un somrís de no-res em basta per esquitxar tothom.