dilluns, 3 de gener de 2005

El Príncep del Pebre


Avui ha tocat a la meva porta el Príncep del Pebre. Abans de deixar-lo passar, li he demanat que em descrigui com se sent quan em ve a veure.
--És com anar a veure algú que suposadament és com el teu fill, però que al final et folla. És com anar amb una amiga que es transforma en cavall servicial en aparença, però que després et fa caure-- aquí ell ja es començava a excitar --És com anar a visitar una amiga i que resulti que és un amic. I quan esperes l'amic, no trobes les sabates. I quan te les poses, vas sense calçons i penses contínuament en ell--
------------------------------------------------------------------------------------------------
Quan es desperta és molt dolç, tot i que sempre es queixa d'un gra de pebre que té sota la pell a la cama dreta, de naixement. Però això només és la seva manera de dir que és feliç.