divendres, 7 de gener de 2005

Intocable


With that (methoughts) a legion of foul fiends
Environed me, and howled in mine ears
Such hideous cries that with the very noise
I, trembling, waked, and for a season after
Could not believe but that I was in hell,
Such terrible impression made my dream.
[From William Shakespeare's Richard III]
Quan les nits cremen ben endins la Reina, la tornen lletja.
Ella té por de mirar-se la cara.
Només el vi li enlaira el cor. Després, li capgira els sentiments per fer-la caure.
Es fa mal i calla; endevina la lluentor d'una llàgrima a un vidre...
---------------
Avui la Reina s'ha aixecat i vol castigar tothom; però no en sap, i al final es fereix de bell nou davant del mirall, que té por.
Vol fer callar tothom a cops de vidre!
La descobreixen tothora plena de sang i crits de ràbia.
Cada nit, tothom creu que mor, però només delira: es deixa tocar per algú que no existeix, però que la fa riure, l'acotxa, l'estima.
Són els únics moments de mandat que no sobren.