Entrada al Paradís

Avui veia el reflex en aquest món de la mentidera Shirley, però avui ella ja no em podia fer mal; hi havia quelcom diví en mi que em protegia com el millor dels escuts.

Només pensava en un amant al qual volia tocar, endinsar-me en sa llum, cercar-lo cega...

Com més dur era el combat, més vertader era el somriure que em coronava, amb somnis d'estiu.

I després no he volgut curar les meves ferides, amuntegar riqueses ni beure sense mesura, només volia trobar una carta amb la qual havia estat pensant tot lo dia, entre fletxes i sang.

En llegir-la, he agraït que el descans de la dura guerrera sigui ple de pessics de carn i que el meu esguard no només ompli de pànic l'enemic. Aquí la teniu:

"Em voldria beure els teus ulls. Nedar-hi. Capbussar-m'hi. Assadollar-me d'ulls verds.

Me'ls beuria amb la set amb què es beu una cervesa freds. A grans glops. Refrescant-me. Emborratxant-me."

Que els déus beneeixin els amants capaços de pensar paraules com aquestes!